divendres, 29 de juny del 2018

RECORDANCES CERVERINES-Prop de Hollywood.Gran exposició a la Filmoteca de Catalunya.Dels cerverins Claudi i Frederic Gómez Grau. ( 1 de 2).

Escrits del Victor

RECORDANCES CERVERINES




RECORDANCES CERVERINES 18-A-1

23-25.06.18
Prop de Hollywood.Gran exposició a la Filmoteca de Catalunya.Dels cerverins Claudi i Frederic Gómez Grau. ( 1 de 2). 
De nou torno a recuperar les Recordances Cerverines, i aquesta vegada ho faig, perquè fa uns dies i de retom veig a TV3 o en el 33, que parlaven d'una exposició antològica que hi havia a la Filmoteca de Catalunya,- això ho vaig saber més tard- , d'un o uns fotògrafs sobre cinema, - i tampoc no ho vaig entendre, ni guipar gaire bé- però el que si vaig veure -de passada - fou la fotografía en blanc i negre de la Sofia Loren, on l'actriu italiana anava abillada de Gimena de la pel.licula El Cid o una cosa així, i estava fumant en un descans,- precisament aquesta foto és el cartell oficial de l'exposició,- després comprovà que m' havia errat. Però el que sí que em passà, de cop i volta pel magí, i em preguntà: “ No serien pas els Gómez Grau, els fotògrafs del carrer Major de Cervera, que des de fa anys es dedicaven al món del cinema...i molt al de Hollywood...?”, cosa que comentà als altres estadants que miràvem junts la tv., i així em quedà el dubte. Però dies després tornaren ha passar l'anunci a TV3, i ho poguè veure en una certa tranquil-litat,-fixant-m'hi més- encara que era curtíssim, i d'aquesta manera comprovà, - com havia intuït ,- i que evidentment, ho vaig endevinar, ja es tractava dels germans cerverins Claudi i Frederic Gómez Grau, que es veu que anys enrere havien donat el seu fons fotogràfic a la Filmoteca de Catalunya, ara una vegada inventariat i digitalitzat el material donat, fan una macro exposició i que durarà del 7 de juny fins al 16 de setembre.
Sí que eren en Claudi i Frederic Gómez Grau que des dels voltants dels anys 60 o abans, es dedicaren a fer fotos de cinema, principalment a Foto Fixa ( Unes fotos que en aquelles èpoques, es feien en blanc i negre, i que servien per al muntatge de les pel-lícules i/o principalment per posar a les cartelleres i així la gent sabia de que es tractava la pel-lícula en qüestió- l'ara film-). A partir d'aquí van fer tota una sèrie de fotogràfies dedicades al món de cinema, i és el que hom i de reüll , vegué a TV3, - i per cert la fotografía en blanc i negre de la Sofia Loren, que hom digué, que anava abillada de la Gimena d' El Cid. Doncs no ho era l'aturada que feia la Loren, era de la pel-lícula La caiguda de l’Imperi romà, del productor Samuel Bronston, com ho era El Cid. A partir d'aquí quedà pensatiu, recordant temps d'enrera i variats a Cervera, hi pensà: “Puc escriure sobre això...”.
Fou llavors, quan se'm posaren en marxa de nou, de debò, una part de les neurones on hi tinc les Recordances Cerverines, i expremer-me aquestes a partir dels Gómez Grau veig claríssim el que narraré, i és això:
Hom que és fill del Carrer Major de Cervera, concretament de Cal Massot,97, al pis de dalt de la casa pairal ara anomenada Fundació Casa Dalmases (que un altre dia en parlarem).És per això que encara era molt jove, conegué ambdós germans fotògrafs Claudi i Frederic Gómez Grau, ja que la casa familíar, així com el seu estudi-botiga estaven davant per davant,-em sembla- hi ha uns centenars de metres d'on jo vivia, al final de les voltes a má dreta en direcció a la Pl.Major, ara prop del Museu-Casa Duran i Sampere, i del Museu Marc Màrquez.”
Al Claudi Gómez Grau ,no el vaig conèixer pas molt, ja que era 13 anys més gran que en Frederic i jo era un xic,i a més fou el primer que marxà a fer de foto-fixa al món del cinema, diuen que fou fitxat pel Samuel Bronston,i que de jovenet havia fet documentals de la Segarra i de Cervera, i el que no sé si havia participat en el rodatge de “El Judas”, dirigida per l'Ignacio F. Iquino, amb actors de la Passió d'Olesa, o bé a “La Pecadora”, del mateix director i rodada una mica a Cervera mateix”
Al seu germá Frederic el coneixia molt més, ja que vivia a la carretera de Tàrrega, un lloc on en unes èpoques glorioses hi anava a jugar, molt i molt , amb l'amic Francesc Bravo (traspassat el 1995), la filla d 'en Frederic, la Montserrat Gómez (un amor meu, platònic de joventut ), i la Maria del Carme Estany,( que ens hem tornat a trobar, ara de grans), i altres que no em passem pel magí. De fet, recordo força, - i d'això ja fa molts anys, als voltants dels 60 -, quan tota la família del Frederic,- amb el meu amor platònic juvenil inclòs-, es traslladaren a Madrid per treballar de fort a l'indústria del cinema i sobretot a l'americana que sobretot es rodava a la Meseta, hi ha Esplugues City , per allò d'estar “Prop de Hollywood ”.

Prop de Hollywood. Fotografies de Claudi i Frederic Gómez Grau, la nova exposició de la Filmoteca.

Partint del títol de l'exposició, entre altres coses farem un resum, de la mostra dels fotògrafs cerverins Claudi i Frederic Gómez Grau, així d'aquesta manera:

El passat 7 de juny és va inaugurar a Filmoteca de Catalunya, l'exposició que porta per títol Prop de Hollywood, i que està feta a partir d'una mostra representativa d'un fons de més de 6000 fotogràfies de cinema dels fotògrafs cerverins Claudi i Frederic Gómez Grau, i que aquests germans cediren a aquesta entitat catalana. A una inauguració,on hi hagué gran presència familiars dels fotògrafs.
Continuará.
Fins a la següent que continuarem les Recordances Cerverines, dedicades als cerverins Claudi i Frederic Gómez Grau.
Víctor Lluelles i Cardona


dimarts, 19 de juny del 2018

A CORRE-CUITA. (37) - Mentre el Govern Sánchez, continua ensenyant la poteta. M.Rajoy deixa la política totalment.

Articles  del Víctor


14-18.06.18

A CORRE-CUITA. (37)

Mentre el Govern Sánchez, continua ensenyant la poteta. M.Rajoy deixa la política totalment.

Dies enrere titularem que el nou Govern Sánchez, “començava a ensenyar la poteta”, ara han passat molts dies. I ja no és com el conte del Llop i la Caputxeta, sinó que ara el PSOE, vol ensenyar la pota sencera, ho diem per declaracions i actes dels seus Ministr@s, respectes a Catalunya, malgrat que aquests dies corrent veus que es començarà a dialogar,entre Catalunya i el Nou Govern de l'Estat ( aquest del PSOE, fet per obra i gràcia de 180 vots, repartits entre totes les herbetes possibles),- i de moment,-diuen- de franc. Dic tot això, ja que fa temps que ha passat el temps del Diàleg, una entrevista de Negociació, i no tonar a fer com l'antic Govern del PP,- i esperem que els propers, sí que n'hi ha, no facin que Diàleg era una paraula tabú, i que no continuin fent com van fer alguns, que han volgut convertit la justícia, en un equip d'àrbitres, o millor dit en un exèrcit de “ Soldats amb Toga”.

M.Rajoy deixa la política i torna al Cos de Registradors de la Propietat.

Mentre estant aquest dies han passat un munt de coses d'allò més curioses, començàrem per la que va donar peu a la Moció de Censura, i a tots aquests afers posteriors al corresponent canvi de Govern, degut això i segons un comunicat de premsa del PP, del passat 5 de juny, l'encara llavors, president popular ( des del 2 d'octubre del 2004) i ja ex-president del govern espanyol Mariano Rajoy (alies M.Rajoy) (Que en fou des del 21 de desembre del 2011 fins el 2 de juny del 2018) deixarà el seu escó al Congrés Espanyol i posarà fi a la seva carrera política ( començada la dècada dels 70), diuen que ha demanat el seu reingrés al Cos de Registradors de la Propietat, professió a la qual es dedicava, - i declarà que es guanyava molt bé la vida - abans d’entrar a la política de la mà del PP. Cosa que comunicà al Comitè Executiu nacional, i a la Junta Directiva nacional, i aquesta convocà el 19è Congrés del PP el 20 i 21 de juliol, per escollir nou líder.

Encara que diuen, que aquesta dimissió total es va començar a cuinar la mateixa tarda de la Moció de Censura, quan Rajoy no és va presentar al Congrés i va fer una sobretaula de vuit hores a l'Arahy, el seu restaurant de capçalera, quan envoltat d'ampolles de whisky, va dir el seu més gran secret, dient: “Todo ha sido culpa de Soraya” .
De tot plegat en parlarem més endavant , i si podem “A corre-cuita”.

Víctor Lluelles i Cardona